Westvleteren XII

Dijous 10 de gener vam tenir un vespre prou tranquil com per disposar d'una bona estona per gaudir d'aquesta gran cervesa. De fet ja feia alguns mesos que ens haviem comprat el pack de 6 ampolles i dues copes,  però fins ara no haviem tingut prou temps com es mereix per dedicar-li . 

La venda d'aquests packs no és un fet quotidià, si no que s'estan venent per destinar els beneficis a la reconstrucció del monestir, que va quedar parcialment destruit a causa d'un incendi. Normalment Westvleteren no es ven enlloc que no sigui al mateix monestir o a la taverna que hi ha a davant d'aquest.

Com anavem dient, dijous al vespre estavem a la disposició d'aquesta gran cervesa. La veritat  és que més d'una persona ens havia posat en dubte la qualitat d'aquests packs; es comenta el fet que com a consequència d'augmentar la producció pot influir en la qualitat. Nosaltres no ho sabrem ja que és el primer cop que la tastem. 

 Això va fer que la tastéssim amb una certa por al que ens podriem trobar, i una possible gran decepció de la "millor cervesa" del món.

Però anem per parts: primer de tot ens vam meravellar del simple fet d'obrir l'ampolla i abocar un líquid rubí intens a la copa, primer de tot amb un bon cap d'escuma densa, que al cap de poc es reduieix a una fina superfície que es mantindrà fins a l'últim glop.

Una cervesa amb aroma de caramel, galeta i fruits negres.

Potser va ser la por que teníem que va permetre que tot just fer un primer glop ens quedéssim sense paraules: davant nostre hi havia una cervesa amb un gran cos, dolça amb un rerefons de caramel on hi van apareixent gustos de fruita negra (mores, gerds, tant intensa que recordava fins i tot a les piruletes). Gran persistencia del sabor a la boca i un grau d'alcohol (10,2%) molt ben integrat.

  

Per la nostra opinió és una cervesa 10, l'única cosa que hi vam detectar és un pèl massa de carbonatació pel nostre gust, ja que aquesta es nota bastant a l'entrada. 

Tot i així, creiem que es tracta d'una gran cervesa per gaudir tranquil·lament per anar trobant tots els gustos que ofereix des del primer glop a l'últim. 

Crònica Fes-t'hi 2012

El dia 15 de desembre vam enfilar l'eix diagonal fins a Vilanova per assistir a la segona edició del Fes-t'hi, el festival d'hivern de cerveses artesanes. 

Vam arribar al migdia, amb el temps suficient per fer algunes cerveses abans de dinar i familiaritzar-nos amb el nou emplaçament del festival. El pavelló del barri de la Collada acollia aquest any la fira: un espai més gran per moure's més tranquil·lament i poder gaudir, sense aglomeracions, aquest líquid tan preuat.

Un cop teniem les copes i les guies del festival vam decidir fer una primera volta de reconeixement. Ens vam trobar amb l'Abel de la bodega del Senyor Gat de Manresa amb qui vam compartir les primeres cerveses de la jornada. Vist l'alt contingut alcohòlic de les novetats ens vam decantar per provar les cerveses de l'elaborador convidat: BIRRIFICIO ITALIANO. Vam provar les 3 cerveses de tibador que portaven:

- Tipopils: una pils clàssica molt ben elaborada

- Extra Hop: una altra pils amb una càrrega superior de llúpol

- Imperial Pils: una de les millors descobertes de la fira, feta amb llúpol acabat de collir

Tipopils. Birrificio Italiano

Després d'aquesta bona entrada ens vam desplaçar 2 metres i ja érem plantats davant el Carlos, la Montse i els seus dos fills, és a dir, Ales Agullons. Vam tastar les tres cerveses en barril que portaven: Bruno, Pura Pale, St. Joan. Totes les havíem provat abans però eren diferents, alguna cosa havia canviat ... el llevat! Aquest cop estaven elaborades amb llevat líquid i canviaven tant que fins i van canviar el nom a la Pura Pale, li deien "Zenze Nom".

Ja tocava dinar i per acompanyar el menjar vam anar a veure els amfitrions, La Font del Diable. Ens vam apropiar d'una Morning Glory (estrena al festival) i una IPO (elaborada per cada Fes-t'hi), totes dues força carregades de llúpol.

Morning Glory. La Font del Diable

Dinats i cafetats vam anar a carregar els gots per la trobada amb els "cervesers.cat". Una Supporter de Holz i una YK de Cotoya. De pas vam tastar la Llambic d'aquests últims, tot i ser un estil que no ens entusiasme aquesta cervesa macerada amb cireres silvestres ens va sorprendre positivament. Tal com havíem quedat vam anar al punt de trobada i ves per on allà no hi havia ningú, això si, la majoria ens havíem anat trobant durant el dia. 

Vam seguir el recorregut pel festival anant cap a Les Clandestines, on ens havien recomanat la seva Gaianada i realment valia la pena, una molt bona IPA. També ens van oferir un tastet d' Atheus la seva cervesa amb mel.

Gaianada. Les Clandestines

Vam canviar de banda i cap a les bótes del pop. Els amics de Popaire presentaven la seva stout envellida dos mesos en bóta de roure. La fusta li va donar un toc que en Joan Birraire el va saber definir a la perfecció: peres al vi. Una bona cervesa per prendre tranquil·lament. 

La següent víctima van ser les creacions del fuster cerveser, l'Isaac de Reptílian. No podia faltar la seva Marranada, aquest any la 3.0, una mescla ben barrejada dins d'una barrica de vi blanc, realment curiosa i àcida. També ens va obsequiar amb una Stout que encara no té nom però se'l té ben merescut, una de les millors birres del dia, per no dir la millor.

Tot seguit i al costat, els companys de la Segarreta portaven una variació de la seva cervesa tradicional amb gingebre, un toc diferent. 

I sense perdre el compàs ens trobàvem amb el Xavi d'Ausesken per tastar la seva novetat, una impressionant coffee porter amb cinc maltes, monovarietal amb dry hopping i grans de cafè. Tot molt equilibrat.

Déu ni do com avançava la tarda, però encara teníem molta feina a fer. Entre birra i birra vam anar xerrant amb la gent dels cervesers.cat, en IEIU, en Bazaga amb la família, l'Ester i Marc i els Birra catalana,  i molts dels elaboradors que anem coneixent a cada fira, fins i tot vam donar un cop de mà amb el Josep i la Ramona amb la parada de Cerberus.

Després de passar per la gent d'Artés vam anar a veure els altres companys de comarca. A l'abordatge! Una nova Pirata havia de ser nostra, la Black Block, una imperial stout de més 11% d'alcohol, tot i haver-n'hi molt, no es notava massa, molt bona feina per l'Aran i el seu germà.

Black Block. La Pirata

Ens quedava el germà gran de la comarca, la Guineu. Vam tastar tres de les moltes cerveses que portaven: la IPA Amarillo, la Mob Barley i la Setena. Totes molt ben elaborades com ens té acostumats en Guzman. 

Mob Barley. Guineu

Ja enfilàvem la recta final de la jornada, per rematar-ho vam fer la Cova Fumada de Birres Ribbes, la Amber Ale de Naparbier (a falta de la 666 que s'havia acabat) i la Invierno de Dougall's. Totes ens van deixar un bon regust de boca per enfilar el camí de tornada a Manresa. 

Just abans de marxar i d'acomidar-nos de tots plegats, vam fer unes petites adquisicions: la Solstici d'hivern de Reptilian, tres ampolles de Birrificcio Italiano  i dues d'Ales Agullons, esperant poder-les degustar amb tranquil·litat.

Les adquisicions

Esperem tornar-hi l'any que ve!
Salut i birra.