Westvleteren XII

Dijous 10 de gener vam tenir un vespre prou tranquil com per disposar d'una bona estona per gaudir d'aquesta gran cervesa. De fet ja feia alguns mesos que ens haviem comprat el pack de 6 ampolles i dues copes,  però fins ara no haviem tingut prou temps com es mereix per dedicar-li . 

La venda d'aquests packs no és un fet quotidià, si no que s'estan venent per destinar els beneficis a la reconstrucció del monestir, que va quedar parcialment destruit a causa d'un incendi. Normalment Westvleteren no es ven enlloc que no sigui al mateix monestir o a la taverna que hi ha a davant d'aquest.

Com anavem dient, dijous al vespre estavem a la disposició d'aquesta gran cervesa. La veritat  és que més d'una persona ens havia posat en dubte la qualitat d'aquests packs; es comenta el fet que com a consequència d'augmentar la producció pot influir en la qualitat. Nosaltres no ho sabrem ja que és el primer cop que la tastem. 

 Això va fer que la tastéssim amb una certa por al que ens podriem trobar, i una possible gran decepció de la "millor cervesa" del món.

Però anem per parts: primer de tot ens vam meravellar del simple fet d'obrir l'ampolla i abocar un líquid rubí intens a la copa, primer de tot amb un bon cap d'escuma densa, que al cap de poc es reduieix a una fina superfície que es mantindrà fins a l'últim glop.

Una cervesa amb aroma de caramel, galeta i fruits negres.

Potser va ser la por que teníem que va permetre que tot just fer un primer glop ens quedéssim sense paraules: davant nostre hi havia una cervesa amb un gran cos, dolça amb un rerefons de caramel on hi van apareixent gustos de fruita negra (mores, gerds, tant intensa que recordava fins i tot a les piruletes). Gran persistencia del sabor a la boca i un grau d'alcohol (10,2%) molt ben integrat.

  

Per la nostra opinió és una cervesa 10, l'única cosa que hi vam detectar és un pèl massa de carbonatació pel nostre gust, ja que aquesta es nota bastant a l'entrada. 

Tot i així, creiem que es tracta d'una gran cervesa per gaudir tranquil·lament per anar trobant tots els gustos que ofereix des del primer glop a l'últim. 

Crònica Fes-t'hi 2012

El dia 15 de desembre vam enfilar l'eix diagonal fins a Vilanova per assistir a la segona edició del Fes-t'hi, el festival d'hivern de cerveses artesanes. 

Vam arribar al migdia, amb el temps suficient per fer algunes cerveses abans de dinar i familiaritzar-nos amb el nou emplaçament del festival. El pavelló del barri de la Collada acollia aquest any la fira: un espai més gran per moure's més tranquil·lament i poder gaudir, sense aglomeracions, aquest líquid tan preuat.

Un cop teniem les copes i les guies del festival vam decidir fer una primera volta de reconeixement. Ens vam trobar amb l'Abel de la bodega del Senyor Gat de Manresa amb qui vam compartir les primeres cerveses de la jornada. Vist l'alt contingut alcohòlic de les novetats ens vam decantar per provar les cerveses de l'elaborador convidat: BIRRIFICIO ITALIANO. Vam provar les 3 cerveses de tibador que portaven:

- Tipopils: una pils clàssica molt ben elaborada

- Extra Hop: una altra pils amb una càrrega superior de llúpol

- Imperial Pils: una de les millors descobertes de la fira, feta amb llúpol acabat de collir

Tipopils. Birrificio Italiano

Després d'aquesta bona entrada ens vam desplaçar 2 metres i ja érem plantats davant el Carlos, la Montse i els seus dos fills, és a dir, Ales Agullons. Vam tastar les tres cerveses en barril que portaven: Bruno, Pura Pale, St. Joan. Totes les havíem provat abans però eren diferents, alguna cosa havia canviat ... el llevat! Aquest cop estaven elaborades amb llevat líquid i canviaven tant que fins i van canviar el nom a la Pura Pale, li deien "Zenze Nom".

Ja tocava dinar i per acompanyar el menjar vam anar a veure els amfitrions, La Font del Diable. Ens vam apropiar d'una Morning Glory (estrena al festival) i una IPO (elaborada per cada Fes-t'hi), totes dues força carregades de llúpol.

Morning Glory. La Font del Diable

Dinats i cafetats vam anar a carregar els gots per la trobada amb els "cervesers.cat". Una Supporter de Holz i una YK de Cotoya. De pas vam tastar la Llambic d'aquests últims, tot i ser un estil que no ens entusiasme aquesta cervesa macerada amb cireres silvestres ens va sorprendre positivament. Tal com havíem quedat vam anar al punt de trobada i ves per on allà no hi havia ningú, això si, la majoria ens havíem anat trobant durant el dia. 

Vam seguir el recorregut pel festival anant cap a Les Clandestines, on ens havien recomanat la seva Gaianada i realment valia la pena, una molt bona IPA. També ens van oferir un tastet d' Atheus la seva cervesa amb mel.

Gaianada. Les Clandestines

Vam canviar de banda i cap a les bótes del pop. Els amics de Popaire presentaven la seva stout envellida dos mesos en bóta de roure. La fusta li va donar un toc que en Joan Birraire el va saber definir a la perfecció: peres al vi. Una bona cervesa per prendre tranquil·lament. 

La següent víctima van ser les creacions del fuster cerveser, l'Isaac de Reptílian. No podia faltar la seva Marranada, aquest any la 3.0, una mescla ben barrejada dins d'una barrica de vi blanc, realment curiosa i àcida. També ens va obsequiar amb una Stout que encara no té nom però se'l té ben merescut, una de les millors birres del dia, per no dir la millor.

Tot seguit i al costat, els companys de la Segarreta portaven una variació de la seva cervesa tradicional amb gingebre, un toc diferent. 

I sense perdre el compàs ens trobàvem amb el Xavi d'Ausesken per tastar la seva novetat, una impressionant coffee porter amb cinc maltes, monovarietal amb dry hopping i grans de cafè. Tot molt equilibrat.

Déu ni do com avançava la tarda, però encara teníem molta feina a fer. Entre birra i birra vam anar xerrant amb la gent dels cervesers.cat, en IEIU, en Bazaga amb la família, l'Ester i Marc i els Birra catalana,  i molts dels elaboradors que anem coneixent a cada fira, fins i tot vam donar un cop de mà amb el Josep i la Ramona amb la parada de Cerberus.

Després de passar per la gent d'Artés vam anar a veure els altres companys de comarca. A l'abordatge! Una nova Pirata havia de ser nostra, la Black Block, una imperial stout de més 11% d'alcohol, tot i haver-n'hi molt, no es notava massa, molt bona feina per l'Aran i el seu germà.

Black Block. La Pirata

Ens quedava el germà gran de la comarca, la Guineu. Vam tastar tres de les moltes cerveses que portaven: la IPA Amarillo, la Mob Barley i la Setena. Totes molt ben elaborades com ens té acostumats en Guzman. 

Mob Barley. Guineu

Ja enfilàvem la recta final de la jornada, per rematar-ho vam fer la Cova Fumada de Birres Ribbes, la Amber Ale de Naparbier (a falta de la 666 que s'havia acabat) i la Invierno de Dougall's. Totes ens van deixar un bon regust de boca per enfilar el camí de tornada a Manresa. 

Just abans de marxar i d'acomidar-nos de tots plegats, vam fer unes petites adquisicions: la Solstici d'hivern de Reptilian, tres ampolles de Birrificcio Italiano  i dues d'Ales Agullons, esperant poder-les degustar amb tranquil·litat.

Les adquisicions

Esperem tornar-hi l'any que ve!
Salut i birra.

24-N: Dissabte cerveser

A les 12:00 ens plantem a Blanes. Hem quedat amb en Kristian i l'Elisenda. Fa dies que no ens veiem i fa molt temps que tenim pendent una visita al seu "nou" obrador. 

Ens fan una visita guiada pel local. De moment encara falta moure unes quantes coses de lloc,   així tenim una excusa per tornar-los a veure més endavant quan ja tot sigui més o menys definitiu. La instal·lació promet molt! 

Ens conviden a dinar, però abans haurem de comprar els ingredients. Anem al mercat i després a la plaça a comprar peix. 

Un cop a casa, mentre esperem que s'acabi de fer l'arròs mar i muntanya fem baixar una ampolla de N'Elisenda.

N'Elisenda de Popaire. 

Després de menjar ens posem una mica al dia del panorama cerveser.

No ens podem encantar, ja són les 18:00 i toca anar tirant, que el camí no és curt!

Conduïm cap a Mediona! avui estem convocats al Sopar Secret de CERVESERS.CAT. Tot just el dia abans se'ns ha informat als cervesers quin seria el lloc per celebrar aquesta trobada. I si! com us podeu imaginar el lloc escollit és a la Masia Agullons!

Sopar secret. Cervesers.cat

La rebuda ja és espectacular. Ens rep un petit home llop... Quan ens deixa entrar a la casa ens trobem amb la petita gran família de cervesers, on comencem a fer boca amb les primeres cerveses:

- L'opció que ens ofereix en Carlos és la BRUNO: 

Una Pale Ale elaborada amb dues maltes, Pale i Crystal, i amb llúpols Cascade, Challenger i Fuggles.

Bruno Pale Ale. 

- I també tenim l'opció d'Ester i Marc: Citra

Quan ja hem arribat tots els cervesers participants al sopar en Carlos ens fa la visita guiada per les seves instal·lacions. Primer visitem l'obrador. Observem que el seu procés d'elaboració és per gravetat. 

Obrador d'Agullons

Un cop en Carlos resol les preguntes que alguns de nosaltres l'hi plantegem, continuem la visita cap a la bodega on podem observar la feina que es fa a Agullons amb les lambic. 

Aquí és on tastem directe de bota la cervesa Setembre: Pura pale d'Agullons barrejada amb lambic madurada en barrica de roure. Si les lambic encara us costen, aquesta és una molt bona opció per anar entrant en aquest món.

Setembre

La feina que es fa aquí és molt interessant, però una de les coses que ens ha marcat més de l'explicació d'en Carlos ha estat el que ens ha dit al final de la visita, no ho citarem textualment, però les coses van per aquí:

No perdeu mai les ganes i la il·lusió de fer el que feu i provar coses noves. Estimeu-vos-ho, per què si ho perdeu, tot el que esteu fent perd l'essència.

Després de la visita toca omplir la panxa! Sopar espectacular de la Montse:

     - Escudella 

     - Amanida amb vinagreta de cervesa

     - Pernil i porc senglar

     - Cornes de porc

     - Postres: pastís de formatge i pastís de xocolata

Tots els plats, a excepció del pastís de formatge, estan fets amb cervesa. 

Després de sopar arriba el moment de tastar les cerveses que ha portat cadascú dels participants.

Totes les propostes són molt bones.

A partir d'aquí la nit s'allarga fins que cadascú decideix descansar almenys unes hores.

Doncs bé, aquest ha estat del dissabte cerveser d'aquesta setmana. Nosaltres n'hem quedat molt contents!

Equip 200 litres

Us presentem la nostra nova joguina! Es tracta d'un equip de 200 litres juntament amb dos fermentadors de 300. 

Donem gràcies a en Kristian de Popaire per fer-nos arribar aquesta joia!

De moment no les tenim instal·lades... esperem fer-ho el més aviat possible i que comencin a treballar!

Equip 200 litres

La Pirata al Sr. Gat

Avui és un bon dia per conèixer aquesta cervesa qui encara no l'hagi provat! 

Presentació

Podríem dir que la Cervesa Bou va néixer el dia 3 de Desembre de 2011 a Manresa. Aquesta va ser la primera vegada que vam elaborar.

Anteriorment, durant l’estiu ens vam dedicar a visitar alguns dels elaboradors catalans, per tal d’anar coneixent aquest món i poder decidir quina seria la maquinària que utilitzaríem. Així va ser com vam conèixer la gent de Popaire que es van oferir a muntar-nos l’equip.

Durant aquest any de vida hem elaborat dotze vegades ( un cop al mes), sempre amb la il·lusió de provar coses noves i millorar sempre una mica més.

Ens hem passejat per totes les fires que el nostre atapeït calendari ens ha permès, gaudint del bon ambient que hi ha entre els cervesers i sempre provant bones cerveses.

Ara hem decidit créixer una mica més, sempre pas a pas, i és així que ja tenim el nostre “equipet” de 200 litres.

Després d’aquest any el nostre camí continua endavant, esperem que al llarg d’aquest continuem junts amb la resta de persones que hem conegut durant aquest temps, i que no hi falti mai la cervesa!

SALUT I CERVESA!     

Equip 70 litres